{"id":8682,"date":"2026-10-29T21:30:04","date_gmt":"2026-10-29T20:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mudanzascontrol.com\/?p=8682"},"modified":"2026-10-29T21:34:02","modified_gmt":"2026-10-29T20:34:02","slug":"alcada-penjar-quadres-televisors-cortines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mudanzascontrol.com\/ca\/alcada-penjar-quadres-televisors-cortines\/","title":{"rendered":"A quina al\u00e7ada penjar quadres, televisors i cortines"},"content":{"rendered":"

Penjar un quadre sembla de les coses que no tenen misteri, fins que un s’aparta tres passes i veu que ha quedat alt. El mateix passa amb el televisor que obliga a estirar el coll tota la pel\u00b7l\u00edcula, amb la barra de cortina que fa la finestra m\u00e9s baixa del que \u00e9s, o amb el prestatge que es ven\u00e7 pel davant al segon mes.<\/p>\n

Gaireb\u00e9 tot es resol amb mitja dotzena de mesures i sabent qu\u00e8 hi ha darrere de la paret. El primer s\u00f3n cent\u00edmetres i s’apr\u00e8n en deu minuts. El segon \u00e9s l’ancoratge, i aqu\u00ed \u00e9s on es decideix si la pe\u00e7a continua al seu lloc d’aqu\u00ed a deu anys o acaba a terra una tarda de neteja.<\/p>\n

A les mudances veiem les dues cares de la q\u00fcesti\u00f3. Entrem en cases on cal despenjar quaranta quadres, numerar-los i tornar a deixar-los com estaven al pis nou, i entrem en vest\u00edbuls d’oficina a muntar una pe\u00e7a de dos metres entre quatre persones, amb nivell l\u00e0ser i el terra protegit. Les mesures s\u00f3n les mateixes als dos llocs. El que canvia \u00e9s el marge d’error que un es pot permetre.<\/p>\n

A sota hi ha les al\u00e7ades que fem servir, l’ancoratge que correspon a cada tipus de paret i l’ordre de treball que seguim en un muntatge. Un av\u00eds abans de comen\u00e7ar: totes les mesures es prenen des del terra acabat, mai des del sostre ni des del s\u00f2col.<\/p>\n

D’on surt l’al\u00e7ada de 145 cm<\/h2>\n

\"Mesura<\/p>\n

\u00c9s l’al\u00e7ada a qu\u00e8 els museus situen el centre de les obres. Parteix de l’estatura mitjana i de l’al\u00e7ada on queda la vista d’una persona dreta, que ronda els 150 cm. Penjant el centre de la pe\u00e7a una mica per sota, l’obra es mira c\u00f2modament tant dret com assegut.<\/p>\n

L’error m\u00e9s repetit a casa \u00e9s penjar massa alt. Passa perqu\u00e8 un aixeca el quadre amb els bra\u00e7os i el deixa on li resulta f\u00e0cil aguantar-lo, que s\u00f3n vint cent\u00edmetres per sobre d’on hauria d’anar. Si hi ha dubte, m\u00e9s avall.<\/p>\n

Per calcular on va el clau quan el quadre penja d’un filferro, hi ha un compte senzill:<\/p>\n

    \n
  1. Mesura l’al\u00e7ada total del quadre i divideix-la entre dos.<\/li>\n
  2. Suma-hi 145.<\/li>\n
  3. Tiba el filferro cap amunt i mesura quant queda des de la vora superior del marc fins al punt on far\u00e0 for\u00e7a el ganxo.<\/li>\n
  4. Resta aquesta dist\u00e0ncia al resultat anterior. Aqu\u00ed va el ganxo.<\/li>\n<\/ol>\n

    Amb un quadre de 70 cm d’al\u00e7ada amb el filferro que tiba 6 cm per sota del marc: 35 + 145 = 180, menys 6, el ganxo va a 174 cm del terra.<\/p>\n

    Taula d’al\u00e7ades<\/h2>\n

    Aquesta \u00e9s la xuleta. A sota hi ha el detall de cada cas i, per a quadres, miralls, televisors i cortines, un esquema amb les mesures. Si premeu un esquema, s’obre a mida completa.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Qu\u00e8 es penja<\/th>\nAl\u00e7ada de refer\u00e8ncia<\/th>\nA tenir en compte<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
    Quadre o mirall sol, en paret lliure<\/td>\nCentre de la pe\u00e7a a 145 cm<\/td>\nAmb sostres de m\u00e9s de 3 m puja a 150 o 155 cm<\/td>\n<\/tr>\n
    Quadre sobre sof\u00e0 o aparador<\/td>\nVora inferior entre 15 i 25 cm per sobre del moble, 20 com a refer\u00e8ncia<\/td>\nEl quadre ocupa dos ter\u00e7os de l’amplada del moble<\/td>\n<\/tr>\n
    Quadre sobre cap\u00e7al<\/td>\nVora inferior entre 20 i 30 cm per sobre<\/td>\nMateix criteri de dos ter\u00e7os<\/td>\n<\/tr>\n
    Composici\u00f3 de diverses peces<\/td>\nCentre del conjunt a 145 cm<\/td>\nDe 5 a 8 cm entre marcs<\/td>\n<\/tr>\n
    Obra de m\u00e9s de 3 m d’al\u00e7ada<\/td>\nVora inferior a uns 30 cm del terra<\/td>\nAmb aquestes dimensions la regla del centre deixa de servir<\/td>\n<\/tr>\n
    Mirall de rebedor<\/td>\nCentre entre 155 i 160 cm<\/td>\nEs mira dret, per aix\u00f2 va m\u00e9s alt<\/td>\n<\/tr>\n
    Mirall sobre lavabo<\/td>\nVora inferior entre 15 i 20 cm per sobre del taulell<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    Televisor a la sala d’estar<\/td>\nCentre de la pantalla entre 100 i 110 cm<\/td>\nA l’al\u00e7ada dels ulls assegut<\/td>\n<\/tr>\n
    Televisor al dormitori<\/td>\nCentre entre 120 i 135 cm<\/td>\nEs mira des del llit, amb la vista m\u00e9s alta<\/td>\n<\/tr>\n
    Pantalla en sala de reunions<\/td>\nVora inferior entre 105 i 120 cm<\/td>\nPerqu\u00e8 es vegi per sobre de qui seu al davant<\/td>\n<\/tr>\n
    C\u00e0mera de videoconfer\u00e8ncia<\/td>\nEntre 105 i 120 cm<\/td>\nA l’al\u00e7ada dels ulls de qui est\u00e0 assegut, perqu\u00e8 no gravi des de dalt<\/td>\n<\/tr>\n
    Panell de reserva de sala<\/td>\nCentre entre 120 i 140 cm<\/td>\nSi ha de ser accessible, entre 80 i 120 cm<\/td>\n<\/tr>\n
    Barra de cortina<\/td>\nDe 10 a 15 cm per sobre del marc de la finestra<\/td>\nLa barra sobresurt de 10 a 20 cm per cada costat<\/td>\n<\/tr>\n
    Estor<\/td>\nDins del forat, o 5 cm per sobre del marc<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    Prestatge sobre un escriptori<\/td>\nDe 40 a 45 cm per sobre del tauler<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    L\u00e0mpada penjant sobre taula o illa<\/td>\nVora inferior entre 75 i 85 cm per sobre del tauler<\/td>\nEs veu la cara de qui \u00e9s al davant i no enlluerna<\/td>\n<\/tr>\n
    Penjant en zona de pas<\/td>\n210 cm lliures per sota com a m\u00ednim<\/td>\nAmb sostres de m\u00e9s de 2,60 m es pot pujar<\/td>\n<\/tr>\n
    Aplic de paret<\/td>\nEntre 150 i 160 cm<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    Rellotge de paret<\/td>\nEntre 180 i 200 cm<\/td>\nPer sobre de la l\u00ednia de visi\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n
    Penjador de paret<\/td>\nEntre 165 i 170 cm<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    Quadres<\/h2>\n

    \"Infografia<\/a><\/p>\n

    Una pe\u00e7a sola<\/h3>\n

    Centre a 145 cm i la resta es resol amb l’amplada. Un quadre demana paret al voltant: si la paret fa menys de metre i mig, una pe\u00e7a gran l’ofega. En passadissos estrets funcionen millor diverses peces petites a la mateixa al\u00e7ada que una de gran.<\/p>\n

    Amb peces grans la regla del centre es queda curta i conv\u00e9 pensar en el punt on cau la mirada. Un criteri que fan servir galeristes i interioristes \u00e9s dividir l’obra en tres franges horitzontals i col\u00b7locar-la de manera que la vista quedi al ter\u00e7 superior. En un quadre de dos metres d’al\u00e7ada, aix\u00f2 deixa el centre geom\u00e8tric for\u00e7a m\u00e9s avall de 145 cm, i tot i aix\u00ed es mira b\u00e9.<\/p>\n

    Per sobre dels tres metres d’al\u00e7ada deixa de tenir sentit buscar un punt mitj\u00e0: l’obra es col\u00b7loca amb la vora inferior a uns 30 cm del terra i prou.<\/p>\n

    Hi ha un detall que distingeix una paret ben resolta: la pe\u00e7a no es centra en vertical respecte a la paret. Conv\u00e9 deixar una mica m\u00e9s d’aire per sota que per dalt. L’ull percep com a centrat el que est\u00e0 lleugerament per sobre del centre real, i una obra centrada amb el metre sembla caiguda.<\/p>\n

    I una decisi\u00f3 que es pren una vegada i val per a tota la casa: triar una al\u00e7ada de centre i respectar-la a totes les habitacions. Quadres a diferent al\u00e7ada en sales contig\u00fces desordenen m\u00e9s que quadres torts.<\/p>\n

    No tot s’ha de penjar. Una obra recolzada sobre un aparador, sobre un prestatge o directament a terra contra la paret funciona b\u00e9, es canvia de lloc sense eines i \u00e9s la soluci\u00f3 raonable mentre un decideix. Si la pe\u00e7a pesa i s’hi ha de quedar, s’ancora per dalt a la paret perqu\u00e8 no bolqui.<\/p>\n

    Damunt d’un moble<\/h3>\n

    Aqu\u00ed mana el moble, no la regla dels 145 cm. El quadre es mira juntament amb el sof\u00e0 o l’aparador, aix\u00ed que el que ha de quadrar \u00e9s la relaci\u00f3 entre tots dos.<\/p>\n

    L’amplada del quadre ronda els dos ter\u00e7os de l’amplada del moble. Amb un sof\u00e0 de 210 cm, un quadre d’entre 130 i 150 cm. L’espai entre el respatller i la vora inferior del quadre, entre 15 i 25 cm, amb 20 com a refer\u00e8ncia. Menys de 15 i sembla que s’hi recolza; m\u00e9s de 30 i els dos elements deixen de llegir-se junts.<\/p>\n

    Sobre una calaixera o una consola l’espai baixa a 15 o 20 cm, perqu\u00e8 s\u00f3n mobles m\u00e9s baixos i la dist\u00e0ncia es nota m\u00e9s.<\/p>\n

    Composicions de diverses peces<\/h3>\n

    La clau \u00e9s tractar el conjunt com si fos un sol quadre. Es dibuixa el rectangle que ocupen totes les peces juntes i aquest rectangle porta el centre a 145 cm.<\/p>\n

    La separaci\u00f3 entre marcs va de 5 a 8 cm. Amb peces grans es pot arribar a 10, per\u00f2 per sobre d’aix\u00f2 el conjunt es desf\u00e0 i es veuen quadres solts en lloc d’una composici\u00f3.<\/p>\n

    Dos consells que estalvien forats. El primer, muntar la composici\u00f3 a terra abans de tocar la paret i moure-la all\u00e0 fins que convenci. El segon, retallar en paper d’embalar la silueta de cada marc, enganxar-la amb cinta de carrosser i mirar-la una estona des de la porta de l’habitaci\u00f3. El paper es mou en dos segons; un tac mal posat, no.<\/p>\n

    Si les peces s\u00f3n de mides diferents, alinear per l’eix horitzontal central de la fila dona un resultat m\u00e9s tranquil que alinear per dalt o per baix. En una ret\u00edcula de peces iguals, al rev\u00e9s: s’alinea tot i el carrer entre marcs ha de mesurar el mateix en vertical i en horitzontal.<\/p>\n

    Fins aqu\u00ed les mesures. El criteri de qu\u00e8 penjar i amb qu\u00e8 combinar-ho ja \u00e9s una altra conversa, i val la pena llegir qui s’hi dedica: a AD, l’arquitecta Teresa Sapey i l’arquitecte Jean Porsche expliquen com exposar obres a casa<\/a> (en castell\u00e0) i per qu\u00e8 l’important no \u00e9s la mida perfecta sin\u00f3 l’harmonia del conjunt.<\/p>\n

    Miralls<\/h2>\n

    \"Infografia<\/a><\/p>\n

    Un mirall no es penja per mirar-lo, es penja per mirar-s’hi, aix\u00ed que l’al\u00e7ada la marca la cara i no el centre de la pe\u00e7a.<\/p>\n

    En un rebedor, el centre va entre 155 i 160 cm. En un vestidor, el que importa \u00e9s que la persona m\u00e9s alta de la casa s’hi vegi sencera: si el mirall fa menys de 140 cm d’al\u00e7ada, conv\u00e9 recolzar-lo a terra i ancorar-lo a la paret per dalt en lloc de penjar-lo.<\/p>\n

    Sobre el lavabo, la vora inferior queda entre 15 i 20 cm per sobre del taulell, i el mirall no hauria de ser m\u00e9s ample que el moble. Si hi ha aplics als costats, van a 165 o 170 cm, que \u00e9s on donen llum a la cara sense enlluernar.<\/p>\n

    Un mirall pesa for\u00e7a m\u00e9s del que sembla. Un mirall de 100 per 70 cm amb lluna de 5 mm ronda els 9 kg, i amb marc de fusta massissa arriba a 15. Aix\u00f2 ja demana dos punts d’ancoratge i, si la paret \u00e9s de pladur, perfil met\u00e0l\u00b7lic o ancoratge basculant.<\/p>\n

    Televisors i pantalles<\/h2>\n

    \"Infografia<\/a><\/p>\n

    A casa<\/h3>\n

    L’al\u00e7ada d’un televisor no es decideix per est\u00e8tica sin\u00f3 pel coll. El centre de la pantalla ha de quedar a l’al\u00e7ada dels ulls de qui la mira assegut, que en un sof\u00e0 normal \u00e9s entre 100 i 110 cm del terra.<\/p>\n

    Aix\u00f2 xoca amb el costum de posar-lo damunt de la xemeneia. Un televisor sobre la xemeneia sol quedar a 140 o 150 cm de centre, i obliga a mirar cap amunt durant dues hores. Si no hi ha alternativa, com a m\u00ednim conv\u00e9 un suport amb inclinaci\u00f3 de 10 o 15 graus.<\/p>\n

    Al dormitori puja, perqu\u00e8 es mira mig incorporat des del llit: centre entre 120 i 135 cm.<\/p>\n

    La dist\u00e0ncia tamb\u00e9 compta. Per a una pantalla 4K, el sof\u00e0 es col\u00b7loca a una dist\u00e0ncia d’entre una vegada i mitja i dues vegades i mitja la diagonal. Amb un televisor de 65 polzades, que fa 165 cm de diagonal, aix\u00f2 s\u00f3n entre 2,5 i 4 metres.<\/p>\n

    En una sala de reunions<\/h3>\n

    \"Eina<\/p>\n

    Aqu\u00ed el criteri canvia: el que mana no \u00e9s l’al\u00e7ada dels ulls, sin\u00f3 que la part baixa de la pantalla no quedi tapada pel cap de qui seu al davant. La vora inferior va entre 105 i 120 cm, que deixa el centre al voltant de 150 cm en una pantalla de 65 polzades.<\/p>\n

    Dues coses que s’obliden en muntar sales. La primera, preveure per on surten els cables abans de foradar, perqu\u00e8 passar l’HDMI despr\u00e9s obliga a obrir regates o a deixar una canaleta a la vista. La segona, comprovar qui seu a la cap\u00e7alera: si la taula \u00e9s llarga, la persona de l’extrem m\u00e9s allunyat ha de llegir el text d’una presentaci\u00f3, i aix\u00f2 limita la mida de pantalla m\u00e9s que el pressupost.<\/p>\n

    El suport es tria per l’est\u00e0ndard VESA de la pantalla, que surt a la fitxa del fabricant i s\u00f3n els quatre forats de la part del darrere. Els cargols que porta la caixa del suport serveixen per unir el suport a la pantalla; per unir el suport a la paret cal triar l’ancoratge segons el que hi hagi darrere.<\/p>\n

    La c\u00e0mera de videoconfer\u00e8ncia mereix una decisi\u00f3 a part. Va a l’al\u00e7ada dels ulls de qui est\u00e0 assegut, entre 105 i 120 cm, just a sota de la pantalla o sobre la taula, segons el model. Muntada a dalt de tot grava tothom des del sostre, i a l’altra banda de la trucada es veu una sala de clatells.<\/p>\n

    El panell de reserva que va fora de la sala es mira dret i es toca, aix\u00ed que el centre queda entre 120 i 140 cm. Si l’edifici exigeix que sigui accessible, la franja baixa a entre 80 i 120 cm, que \u00e9s l’al\u00e7ada que el CTE fixa per als mecanismes de comandament i control al seu Annex A.<\/p>\n

    En un trasllat d’oficines<\/a> aquestes mesures es decideixen abans d’entrar, amb el pl\u00e0nol de la planta nova al davant, no el dia del trasllat.<\/p>\n

    Cortines i estors<\/h2>\n

    \"Infografia<\/a><\/p>\n

    La cortina \u00e9s el que m\u00e9s canvia una habitaci\u00f3 per pocs diners, i gaireb\u00e9 sempre es penja malament per dos motius: la barra va massa baixa i \u00e9s massa curta.<\/p>\n

    La barra es posa entre 10 i 15 cm per sobre del marc de la finestra. Si el sostre \u00e9s a menys de 30 cm del marc, millor portar-la directament a 5 o 10 cm del sostre: la finestra sembla m\u00e9s alta i l’habitaci\u00f3 tamb\u00e9.<\/p>\n

    La barra sobresurt per cada costat del forat. El m\u00ednim que se sol donar s\u00f3n 8 o 10 cm, per\u00f2 amb aix\u00f2 la cortina recollida continua menjant-se vidre. Si hi ha paret, 15 o 20 cm per costat: la cortina oberta queda sobre el mur i entra tota la llum.<\/p>\n

    La tela ha de ser m\u00e9s ampla que el forat perqu\u00e8 faci plec. De dues a dues vegades i mitja l’amplada de la barra \u00e9s el normal; amb menys de dues la cortina queda estirada i es nota que hi falta tela.<\/p>\n

    De llarg hi ha tres opcions que funcionen: arran de terra, a un cent\u00edmetre del terra, que \u00e9s el m\u00e9s pr\u00e0ctic si s’obre i es tanca cada dia, o amb cinc o deu cent\u00edmetres de m\u00e9s perqu\u00e8 reposi a terra. El que no funciona \u00e9s quedar-se a mitja panxa de la cama.<\/p>\n

    Els estors van dins del forat si la finestra t\u00e9 brancal suficient, o cinc cent\u00edmetres per sobre del marc si es munten per fora. En finestres que obren cap endins cal mesurar el sortint de la maneta abans de decidir-ho, perqu\u00e8 un estor muntat dins del forat pot impedir que la finestra tanqui.<\/p>\n

    Prestatges, aplics, rellotges i penjadors<\/h2>\n

    Un prestatge sobre un escriptori va entre 40 i 45 cm per sobre del tauler. Menys i no hi cap un monitor a sota; m\u00e9s i cal aixecar-se per arribar-hi. En una paret lliure, el primer prestatge se situa a la mateixa al\u00e7ada que un quadre, amb el centre al voltant de 145 cm, i d’aqu\u00ed cap amunt o cap avall cada 30 o 35 cm.<\/p>\n

    El punt que falla en els prestatges no \u00e9s l’al\u00e7ada sin\u00f3 el volad\u00eds. Un prestatge de 25 cm de fons amb suports ocults aguanta llibres; un de 40 cm amb els mateixos suports es ven\u00e7 pel davant. Si el fons passa de 30 cm, suports vistos o escaires. El muntatge de prestatges i mobles t\u00e9 la seva tra\u00e7a, i ho expliquem a l’entrada sobre desmuntar i muntar mobles<\/a>.<\/p>\n

    Els aplics de paret van entre 150 i 160 cm en un passad\u00eds o una sala d’estar. Als costats d’un mirall de bany pugen a 165 o 170, a l’al\u00e7ada de la cara. En un cap\u00e7al baixen a 110 o 120 cm sobre el terra, que \u00e9s on il\u00b7luminen un llibre sense donar a la cara del qui dorm al costat.<\/p>\n

    Les l\u00e0mpades penjants tenen la seva pr\u00f2pia mesura. Sobre una taula de menjador o una illa de cuina, la vora inferior de la pantalla queda entre 75 i 85 cm per sobre del tauler: prou baixa per il\u00b7luminar la taula i prou alta per veure la cara de qui \u00e9s al davant. En una zona de pas, el que mana \u00e9s el cap: 210 cm lliures per sota com a m\u00ednim.<\/p>\n

    Amb les l\u00e0mpades de sobretaula el criteri \u00e9s el contrari del que se sol aplicar. En una sala d’estar, la vora inferior de la pantalla ha de quedar a l’al\u00e7ada dels ulls de qui est\u00e0 assegut o una mica per sobre, perqu\u00e8 ning\u00fa vegi la bombeta ni tingui la pantalla tapant la cara del de davant. En una tauleta de nit, a l’al\u00e7ada de la barbeta quan un est\u00e0 assegut al llit. I si a la mateixa habitaci\u00f3 hi ha l\u00e0mpades diferents, el que les uneix \u00e9s que les pantalles acabin totes a la mateixa al\u00e7ada.<\/p>\n

    Dos aplics als costats d’un mirall de bany van separats entre 90 i 100 cm entre si. En una filera llarga d’aplics en un passad\u00eds, de 2,5 a 3 metres entre l’un i l’altre.<\/p>\n

    El rellotge de paret \u00e9s de les poques coses que van per sobre de la l\u00ednia de visi\u00f3: entre 180 i 200 cm. Un penjador de paret, entre 165 i 170 cm, comptant que s’hi ha de penjar un abric llarg sense que fregui el terra. Si el fan servir nens, una segona fila a 110 o 120.<\/p>\n

    Quin ancoratge segons el tipus de paret<\/h2>\n

    L’al\u00e7ada es corregeix amb un forat m\u00e9s. L’ancoratge equivocat, no: quan cedeix, s’emporta la pe\u00e7a i un tros de paret.<\/p>\n

    El primer \u00e9s saber qu\u00e8 hi ha darrere. Es pica amb els artells: si sona mass\u00eds i apagat, \u00e9s ma\u00f3 ple o formig\u00f3; si sona a buit, pot ser ma\u00f3 foradat o placa de guix. Per distingir-los, es forada un mil\u00b7l\u00edmetre amb una broca fina i es mira la pols. La pols vermellosa \u00e9s ma\u00f3; la pols blanca i fina, guix laminat.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Paret<\/th>\nQu\u00e8 es fa servir<\/th>\nPes orientatiu per punt<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
    Ma\u00f3 mass\u00eds o formig\u00f3<\/td>\nTac de nil\u00f3 de 6 o 8 mm, broca de percussi\u00f3<\/td>\n25 a 40 kg<\/td>\n<\/tr>\n
    Ma\u00f3 foradat<\/td>\nTac especial per a buit o ancoratge met\u00e0l\u00b7lic basculant<\/td>\n10 a 25 kg<\/td>\n<\/tr>\n
    Placa de guix laminat, a l’aire<\/td>\nTac met\u00e0l\u00b7lic autoperforant<\/td>\n8 a 15 kg<\/td>\n<\/tr>\n
    Placa de guix laminat, c\u00e0rrega mitjana<\/td>\nAncoratge met\u00e0l\u00b7lic basculant tipus paraigua<\/td>\n20 a 30 kg<\/td>\n<\/tr>\n
    Placa de guix laminat, cargolat al muntant<\/td>\nCargol directe al perfil met\u00e0l\u00b7lic<\/td>\n40 kg o m\u00e9s<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    En pladur, la soluci\u00f3 bona gaireb\u00e9 sempre \u00e9s l’\u00faltima: localitzar el muntant met\u00e0l\u00b7lic amb un detector i cargolar-hi. Els muntants van cada 40 o 60 cm. Un televisor gran o un prestatge carregat no haurien de penjar de la placa, haurien de penjar de l’estructura.<\/p>\n

    El tac de nil\u00f3 normal no serveix en pladur ni en ma\u00f3 foradat. Gira dins del buit, no s’expandeix contra res i aguanta fins que alg\u00fa frega la pe\u00e7a.<\/p>\n

    Tres regles que fem servir sempre. A partir de 10 kg, dos punts d’ancoratge, encara que el quadre porti un sol penjador. Cada ancoratge es dimensiona per al triple del pes que ha de suportar, perqu\u00e8 ning\u00fa penja un quadre i el deixa quiet: es neteja, s’endre\u00e7a, s’hi recolza una escala al costat. I en peces amples, dos punts separats eviten que es desquadri cada vegada que alg\u00fa hi passa a prop.<\/p>\n

    Un apunt sobre el trepant: percussi\u00f3 per a ma\u00f3 i formig\u00f3, gir normal sense percussi\u00f3 per a pladur, rajola i gres. En rajola es comen\u00e7a amb broca de cer\u00e0mica i un tros de cinta de carrosser sobre el punt perqu\u00e8 la broca no rellisqui; un cop passat l’esmalt, es continua amb la broca que demani el material de sota.<\/p>\n

    Si vol afinar m\u00e9s en la ferramenta, hi ha guies de fixacions per material<\/a> (en castell\u00e0) que repassen tac a tac quin va a cada paret.<\/p>\n

    Abans de foradar<\/h2>\n

    \"Trepant<\/p>\n

    Per les parets hi passen cables i canonades, i no van per on un s’imagina. La norma de baixa tensi\u00f3 fixa per on poden anar les conduccions el\u00e8ctriques encastades, i d’aqu\u00ed surten les zones que conv\u00e9 evitar:<\/p>\n