Una tenalla de ceràmica penja de les eslingues d’una grua, en un pati del Barri Gòtic. A sota queda el lloc d’on acaba de sortir. És el moment en què la feina de l’equip d’arqueologia passa a mans de qui l’ha de moure sense que es ressenti.
Som Control i hem tingut el plaer de treballar per al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, que ens va encarregar embalar i traslladar peces d’excavació procedents de dos jaciments. En aquest article us expliquem quins treballs vam realitzar, el de la plaça de la Llana (abril del 2024) i el de carrer Regomir (febrer del 2026), i com es fa un embalatge arqueològic a mida: gàbies de fusta que s’obren per tots els costats per revisar la peça, netejar-la o prendre’n dades sense treure-la del seu lloc.
Una ciutat sota una altra
Barcelona va ser Bàrcino fa uns dos mil anys, i abans i després dels romans altres gents van deixar el seu rastre al mateix sòl. N’hi ha prou d’obrir una rasa per comprovar-ho. A les obres de Via Laietana han aparegut tombes d’època romana i tardoantiga prop de la plaça d’Antoni Maura, i el 2025 una illa de cinc cases medievals del segle XIV al carrer de la Fusteria, amb restes de les Voltes dels Encants. El març del 2026, una excavació al carrer Antic de Sant Joan, a la Ribera, va treure a la llum carrers medievals i bales del setge de 1714.
El que més sorprèn de l’arqueologia a Barcelona és la poca distància. Sota carrers amb botigues, veïns i trànsit hi ha una altra ciutat, i cada obra gran al casc antic pot obrir-hi una finestra. Quan apareix alguna cosa, el Servei d’Arqueologia decideix què es documenta i es torna a tapar, i què s’extreu per estudiar-ho. El que s’extreu, com les tenalles de la plaça de la Llana, es diposita al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, del Museu d’Història de Barcelona-ICUB. A aquell mateix espai portem nosaltres les tenalles de Regomir.
Entre el jaciment i el Centre de Col·leccions hi ha un tram curt i delicat. Allà és on treballem.
Dos jaciments, dos trasllats
Les peces d’aquests dos treballs són tenalles, grans recipients de ceràmica, amples de panxa i pesants. En tots dos casos es van emprar mitjans similars (embalatge fabricat a mida, manipulació amb grua i trasllat en camió), però cada treball va exigir una revisió detallada dels mitjans, els accessos, l’estat de conservació i la fragilitat de les peces, i això va obligar a adaptar el procediment de la manera més convenient a cada situació.
Plaça de la Llana, abril del 2024
Al número 23 de la plaça de la Llana, a Ciutat Vella, un equip d’arqueòlogues va anar descobrint les restes d’un casal medieval del segle XIV que després va ser hostal i, al segle XIX, fàbrica de xocolata de Clemente Guardia. Ho va explicar BTV el febrer del 2024 i ho documenta el Servei d’Arqueologia al seu web, amb set tenalles trobades al jaciment. La nota de premsa de l’Ajuntament explica que, un cop documentades, les restes es porten al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, i que s’hi faran anàlisis bioarqueològiques per saber què havien contingut aquells grans recipients.
El 24 d’abril del 2024 en vam treure les peces principals, de més de 120 × 85 cm i amb un pes d’entre 100 i 150 quilos cadascuna. Amb elles es van embalar degudament altres peces, que es van transportar en caixes de plàstic de norma europea i en palets plàstics adequats per a aquest tipus de transports. Una grua vermella va treballar dins del jaciment. Les tenalles van arribar al carrer protegides amb plàstic i es van col·locar en gàbies de fusta amb l’ajuda de l’empresa de grues del jaciment i de tres persones del nostre equip, en un carrer estret de Ciutat Vella.
Carrer Regomir, febrer del 2026
Quasi dos anys després, entre el 2 i el 4 de febrer del 2026, vam fer el mateix al carrer Regomir 11, en ple Barri Gòtic. La finca té història: és el palau Gualbes, del segle XIV, i el 2014 el Servei d’Arqueologia hi va documentar part de la piscina del frigidari d’unes termes romanes, aixecades entre mitjan segle I i principis del II i enderrocades quan es va construir la muralla baiximperial, a finals del III.
Aquesta vegada eren tenalles de gran format, dins de l’edifici. A quina època pertanyen ho dirà l’equip d’arqueologia. La nostra feina comença quan la peça està a punt per moure’s. L’equip d’arqueologia les va deixar separades del terra i buides per dins, i així vam poder passar la malla i les eslingues abans d’aixecar-les. Les vam treure amb una grua pick&carry de 3,2 tones i les vam portar al Centre de Col·leccions de la Zona Franca.
Fabricació d’embalatges a mida per a peces arqueològiques
Una tenalla no s’embala amb una caixa de catàleg. Té la panxa ampla, una vora delicada i un pes que no admet un mal suport. Per això l’embalatge es fabrica per a cada peça, amb les seves mides i tractant que les parts més febles no siguin mai un punt de suport ni de tensionament.
Gàbies que s’obren per tots els costats
Les gàbies de Regomir són de fusta tractada i estan pensades per tornar-se a obrir. Porten tapes superiors, frontals, posteriors i laterals, i totes són registrables: es poden retirar per revisar la peça, netejar-la o prendre’n dades directament, sense treure-la del seu lloc. Els panells són de polietilè i polipropilè alveolar, i el frontal va tancat amb un film transparent que deixa veure la tenalla des de fora.
Una peça arqueològica pot passar anys a la reserva, i en tot aquest temps cal poder mirar-la: comprovar que no apareixen esquerdes ni eflorescències, anotar-ne l’estat, mesurar-la, fotografiar-la. Un embalatge tancat a pany i clau obliga a desfer-lo cada vegada. Una gàbia registrable permet obrir pel costat que calgui i tornar-la a tancar.
Palets de plàstic i ventilació
Cada gàbia es munta sobre un palet de plàstic que s’adapta a la perfecció als encaixos de la gàbia, de manera que les dues parts de l’embalatge queden plenament compactades. El palet aïlla la fusta del terra i talla el pas de la humitat per capil·laritat, que és la que puja pels materials porosos des d’un paviment humit. Per la part inferior la gàbia té ventilació, perquè l’aire hi circuli i no s’estanqui al voltant de la ceràmica. Una peça que ha passat segles enterrada ha arribat a un equilibri amb el seu entorn, i canviar-la d’ambient s’ha de fer sense sobresalts.
Dins de la gàbia
La tenalla s’aguanta sobre escuma. Uns llistons de fusta, tallats a mida i adaptats in situ per aconseguir un encaix perfecte, la subjecten a l’alçada de l’espatlla, i una corda de fibra natural completa la subjecció. Cap tenalla s’aixeca per la vora. El pes es reparteix amb malla i eslingues amples, la peça viatja en vertical i nosaltres no enganxem cinta sobre la ceràmica.
Embalar i traslladar forma part de la conservació preventiva: el que busquem és que la peça arribi al Centre de Col·leccions igual que va sortir. Netejar-la, consolidar-la o restaurar-la és feina de l’equip de conservació-restauració. La nostra comença quan la peça està a punt per moure’s i acaba quan queda instal·lada a la seva gàbia.
Transport en vehicle amb suspensió pneumàtica integral
Les gàbies viatgen en un camió equipat amb suspensió pneumàtica integral i plataforma elevadora. La suspensió pneumàtica esmorteeix les vibracions del trajecte, una de les coses que més cuidem amb la ceràmica antiga. A Regomir vam descarregar al moll del Centre de Col·leccions de la Zona Franca i vam deixar les gàbies col·locades en fila.
Dels permisos d’aparcament ens n’encarreguem nosaltres, i el transport va amb assegurança i responsabilitat civil incloses. Demanem entre 10 i 20 dies d’antelació per organitzar la grua, el camió i els permisos.
Si tens peces per embalar i traslladar
Si la teva institució, el teu museu o el teu equip d’excavació té peces arqueològiques, ceràmica o béns culturals per moure, explica’ns què hi ha, on és i quan ho necessites. Visitem el lloc, mesurem les peces i fabriquem l’embalatge. Estem certificats en ISO 9001, 14001 i 45001, i el personal que embala i carrega és propi, sense subcontractar. Demana pressupost.
